febrer 18, 2011
Categories: Uncategorized . . Autor/a: miquelgomez . Comentaris: Feu un comentari

Johan Cruyff sempre explica que, quan va arribar a Barcelona, la cosa que el va sorprendre més és que la gent no el felicités, si havia fet un bon partit, sinó que li donés les gràcies. Amb els anys supose que ha entès per què aquest país reacciona així quan uns futbolistes ens regalen unes alegries com les que tu i la teua gent, Pep, ens heu regalat aquesta temporada. Veure-us ha estat tornar a creure que aquest país no solament és capaç de ser normal, sinó que és capaç d’excel·lir. I que no tenim més fronteres que aquelles que ens posem nosaltres mateixos, ni més misèries que aquelles que acceptem resignats.
Gràcies, Pep, primer de tot, i sobretot, pel joc desplegat. Guanyar sempre és molt agradable, però ja saps que ací és gairebé tan important com es guanya. El Barça és avui l’equip que fa el millor futbol del món, diguen què diguen els resultats i les classificacions, i és això que més ens importa. Hem gaudit veient com es perfeia, de diumenge en diumenge i de dimecres en dimecres, una orquestra que sap executar amb virtuosisme partitures velles i que n’intenta de noves. Gràcies per seguir Ghoete quan deia que no n’hi havia prou de saber, si no ho sabies aplicar. Cada vegada que un jugador s’aturava quiet i immòbil a l’àrea contrària, aquest Barça teu ensenyava una cosa nova al món i proclamava que la intel·ligència i la bellesa són arguments suficients per a la victòria, de fet els més excelsos. I que es pot trenar amb vim vell una obra esplèndida, si les mans que el treballen saben què han de fer.